Metall i vent
Quan la melancolia sorgeix
quan els sentiments brollen per la pell… observes el teu voltant,
un núvol d’energia ens envolta.
Som un,
som tot.
Tota la nostra màgia es torna realitat,
creativitat.
Ens transportem.
Els traslladem.
…nit de Jazz al Kafcafé
Molt bonic el teu post Sara.
A voltes quan la melancolia sorgeix ens empenyem en caminar en els ulls tancats; ens empenyem en no confiar en eixa creativitat que ens pot transportar a la serenitat.
El que tu proposes em sembla una bona manera d’amenitzar turbulències escoltant la pròpia natura.